divendres, 30 de desembre del 2011

Ara estem llegint...

Pedra de tartera ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l'adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d'una banda i, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills). La protagonista viu una situació de desarrelament en diverses etapes: l'abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l'allunyament de l'entorn geogràfic (del Pallars rural a la Barcelona urbana).
Per què Pedra de Tartera? El títol és d'allò més significatiu. Descriu la condició de la protagonista:  “Em sento com una pedra amuntegada en una tartera” (p. 81). En el dialecte del Pallars, una tartera és un munt de pedres despreses dels cims i en sentit figurat alguna cosa inerta, en concret una persona sense iniciativa pròpia, dominada pels altres i per l’atzar. Així explica la protagonista com se sent.

divendres, 18 de novembre del 2011

Recordeu "Paraules emmetzinades"?

La novel·la de Maite Carranza sobre els abusos sexuals, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil

El jurat guardona l'autora per la seva novel·la 'Paraules enverinades', dirigida als lectors adolescents

Divendres, 18 de novembre del 2011   
ERNEST ALÓS / Barcelona El Ministeri de Cultura ha atorgat el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil a l'escriptora Maite Carranza per la seva novel·la Paraules emmetizades, publicada per Edebé a principis del 2010. Carranza (Barcelona, 1958), amb més de 40 obres per al públic infantil i juvenil escrites i amb l'èxit de la seva trilogia fantàstica La guerra de les bruixes encara recent, es va plantejar trencar un tabú amb el llibre ara premiat, en què es va plantejar parlar dels abusos sexuals a menors als adolescents a través d'un llibre en què tractava el cas d'una noia de 15 anys raptada durant quatre anys. El seu plantejament va tenir l'aplaudiment dels lectors, es va convertir en material de debat en molts instituts i va recollir reconeixements com els premis Edebé i Serra d'Or i la candidatura de l'autora al Català de l'Any d'El Periódico.
La guanyadora del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, Maite Carranza. ANDREU DALMAU | EFE
"Va ser una aposta conscient dirigir-la al lector jove, a qui li havia estalviat històries brutes o dures. Volia que a través del llibre es parlés dels abusos a les escoles per ajudar possibles víctimes", explicava Carranza en una entrevista a aquest diari. El llarg recorregut de la novel·la en centres de secundària, considera, ha ajudat molts professors a tractar amb els seus alumnes temes com la necessitat d'evitar la gelosia, les relacions possessives i els remordiments que els abusadors aconsegueixen imbuir en les seves víctimes.



Ara estem llegint...

El temps de l'oblit,
de Jordi Sierra i Fabra.

Club de Lectura Intergeneracional amb la Gemma Lienas

Ahir vam celebrar una sessió de clubs de lectura molt especial. Tal i com es comentava en la darrera entrada al blog, aquest mes tocava llegir El diari blau de la Carlota, un llibre de la Gemma Lienas, que parla sobre la violènica de gènere, però també sobre la violència a l'escola i en el sí de les famílies.I és que totes tres són formes de violència que responen a un mateix patró: l'abús d'algú que se sent superior a la víctima.
Aquesta vegada, però, la tertúlia va ser prou diferent: hi participàven els mebres dels clubs de lectura d'adults i juvenil de la biblioteca, i a més, comptàvem amb la presència de l'autora.
Va ser una trobada molt interessant. La Gemma ens va oferir tota una introducció al tema de la violència vers les dones (i de passada, sobre el bullyng i la violència dins les famílies): quin n'és l'orígen, quins mecanismes li són pròpis, qui és susceptible de patir-ne (tothom!), per què ara i no abans el problema és més visible, etc... Però el més interessant, potser, va ser intercambiar opinions i punts de vista entre adolescents i adults.
Conclusions de la trobada: tot i que les desigualtats home-dona, i la violència que això comporta encara estàn lluny de desaparèixer, sí és cert que poc a poc la societat en va prenent consciència i l'educació i la informació que van rebent els nostres joves, sembla que comença a donar fruits. Tot i això, encara queda molt camí per recòrrer i ningú, ni joves ni grans, ha de tancar els ulls al problema. Canviar les coses és una responsabilitat col·lectiva!

divendres, 28 d’octubre del 2011

Ara estem llegint...

El diari blau de la Carlota,
de Gemma Lienas.

Molts de vosaltres potser ja coneixeu la Carlota, protagonista de la serie de diaris de colors, que ha publicat Gemma Lienas. Aquests llibres no són pròpiament novel·les, ja que barregen informació sobre els temes tractats en cada un dels colors, amb les reflexions que la pròpia protagonista va recollint en el seu diari personal. D'aquesta manera, la Carlota va descobrint el feminisme, en el diari lila, el sexe en el diari vermell, o la realitat de la immigració en el diari taronja.

En aquest cas nosaltres hem escollit el diari blau. Llegiu-ne la contraportada:
"Has tingut mai un nòvio que et controli massa, que s'enfadi si surts amb les amigues, que t'envii més de 25 sms durant l'hora del pati i es posi gelós si parles amb els nois de la teva classe? Has tingut algun amic que hagi patit alguna mena de violència, psicològica o física, a l'escola o a casa?
      Després de les aventures amoroses amb el Flanagan i en Koert, i amb ganes de prendre's unes vacances sentimentals, la Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere, un problema que fa segles que existeix però que només s'ha fet visible en els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d'ells molt propers, ' d'informació que rep, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau que teniu entre mans, i que també parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere.
      Aquest diari blau no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill."

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Els CLJS recomanen! Tastem llibres?

Molt, molt i molt han llegit els nostres CLJS aquest estiu. Aquí us deixo algunes de les seves recomanacions!

El gremio de los magos, de Trudi Canavan. Primer volum de la trilogia Crónicas del Mago Negro.Màgia, acció i aventura és barregen en aquesta òpera prima de gènere fantàstic. Recomanació d'en Marc!

Harry Potter i el pres d'Azkaban, de J.K. Rowling. Segons en Daniel, que a l'estiu d'ha dedicat a rellegir els clàssics, aquest és el llibre que més li ha agradat de tota la col·leció. Hi esteu dacord?

La lladre de llibres, de Markus Zusak. Segons la revista Qué leer, "Una de las historias más conmovedoras que últimamente han tratado de recrear la barbarie nazi. Zusak ha pasado de promesa juvenil a estrella internacional.” Ens la recomana l'Emma!

Damned Busters, de Matthew Hughes. Si us atreviu a llegir en anglès, l'Àlex ens recomana aquesta lectura!

Panteó, de Laura Gallego. Tercera i última part de les Memòries d'Idhún (trilogia fantàstica que dóna nom al nostre blog), és una recomanació de l'Aurora.

La bruíxola daurada, de de Philip Pullman. Hi ha mons més enllà del nostre. La brúixola et mostrarà el camí... D'aquesta història fantàstica de móns paral·lels se n'ha fet una recent adaptació al cinema. Recomanació de la Queralt!

Ara estem llegint...

En el mar hi ha cocodrils. La història real d'Enaiatollah Akbari,
de Fabio Geda.

La història d’Enaiatollah Akbari s’ha guanyat centenars de milers de lectors arreu del món. L’escriptor Fabio Geda s’ha encarregat de convertir en novel·la el viatge del petit Akbari, que amb poc més de deu anys va fugir de l’Afganistan, perseguit pel règim talibà, i després d’incomptables peripècies va acabar anant a parar a Torí. Una aventura corprenedora. (Font: ara.cat)

Aquesta és una història amb nom i cognoms, certa, d'ara, del nostre món, de les que no estem avesats a llegir, si més no, al nostre Club de Lectura. No és una novel·la de ficció, no és una història fantàstica, és una història real. La realitat d'altres milers de persones, la que no veiem quan sortim al carrer, tot i que hi és.

No fa massa que tant l'autor del llibre com el protagonista de la història van venir a Barcelona a presentar la publicació. Aquest vídeo recull la notícia.

dijous, 22 de setembre del 2011

ESCALFEM MOTORS!!!



 
S'han acabat les vacances i poc a poc tot comença a posar-se en marxa novament. És moment d'iniciar alguna de les col·leccions de fascicles que s'anuncien a la tele, apuntar-se al gimnàs, portar mocadors al coll i jaquetes encara que faci calor, i proposar-se d'estudiar cada dia una miqueta enlloc de deixar-ho tot per el dia abans. Sí, és moment de retornar als bons hàbits!
I quin és el bon hàbit que ens uneix a nosaltres? La lectura!

El proper dijous 29 de setembre iniciem el curs CLJ 7.0! Com sempre, a les 18 h a la sala d'actes de la BJSV.
Els més despistats, recordeu que comentarem Quan m'atrapis, de Rebecca Stead.

divendres, 19 d’agost del 2011

TOP 10 DE LES NOVE·LES JUVENILS MÉS PRESTADES A LA BJSV!!

Atenció!! Interrompem un moment les vacances d'aquest blog per informar-vos de les 10 novel·les més prestades durant la primera meitat de 2011 a la nostra biblioteca! Esperem que us serveixin d'inspiració per llegir molt i molt durant aquest estiu. Ens retrobem aviat!!

1. Crypta, de Care Santos
2. Tatuaje, d’Ana Alonso i Javier Pelegrín
3. Amanecer, d’Stephenie Meyer
4. Los libros de Umber, de P.W. Catanese
5. Luna nueva, d’Stephenie Meyer
6. Furia, d’L.J. Smith
7. Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons?, de Jordi Folck
8. El col·leccionista de morts, de Justin Richards
9. La filla de la nit, de Laura Gallego
10.La ciudad de los libros soñadores, de Walter Moers
P.D. ens fa molta il·lusió que la novel·la que ocupa la primera posició sigui obra de la Care Santos, una amiga personal del CLJ. Recordeu el seu pas per la biblioteca? Per si de cas, aquí us deixo el vídeo!


dilluns, 4 de juliol del 2011

Ara estem llegint... i BON ESTIU!

Quan m'atrapis,
de Rebecca Stead.
Quan fan sisè, la Miranda i el seu millor amic Sal ja saben perfectament com moure's pel seu barri de la ciutat de Nova York. Saben on poden anar sense que els passi res dolent, com a la botiga de queviures, i saben amb qui han d'evitar creuar-se. Com per exemple amb el boig de la cantonada. Però les coses comencen a complicar-se. Un noi pega en Sal pel carrer sense cap raó, i més tard aquest es distancia de la Miranda sense motius aparents. La clau del pis, que la mare de la Miranda
guarda amagada per emergències, ha desaparegut. I després arriba una nota misteriosa, escrita amb gargots en un paperet: Vinc a salvar la vida del teu amic i la meva pròpia. Les notes continuen arribant, i la Miranda s'adona a poc a poc que qui sigui que les deixa sap coses que no hauria de saber. Cada missatge l'apropa més a creure que només ella pot evitar una mort tràgica. Fins que la darrera nota li fa pensar que potser és massa tard. 

AMB AQUESTA ENS ACOMIADEM FINS EL PROPER 29 DE SETEMBRE.
BON ESTIU A TOTHOM!

divendres, 1 de juliol del 2011

Viatge en el temps!



Tal i com havíem anunciat, ahir alguns dels nois i noies dels clubs de lectura Atrapallibres i CLJ de la biblioteca vam tancar l'any visitant el Parc Arqueològic Mines Prehistòriques de Gavà. Literalment VAM OBRIR UNA FINESTRA A LA PREHISTÒRIA! Des d'aquí volem agrair a l'equip del Parc el bon tracte que ens van donar, especialment la Noemí, que amb les seves explicacions ens va ajudar a no perdre'ns en aquest viatge en el temps.
Crec que tots estarem d'acord en que va ser una visita molt i molt profitosa, que ens va deixar un molt bon regust de boca, però sobretot molta curiositat per endinsar-nos més i més en aquest passat comú que tots compartim.

Aquí teniu algunes idees per seguir investigant sobre el tema:
· El bisonte mágico, de Carlos Villanes Cairo
· La canción del río, de Sue Harrison
· El chamán del fin del mundo, de Jean Courtin
· El Clan de la Foca, de Michelle Paver
· El Clan Nublares, d'Antonio Pérez Henares
· La Conquista del fuego, de Joseph H. Rosny
· El Corredor de las tormentas, de William Sarabande
· La Danza del tigre, de Björn Kurtén
· El Devorador de almas, de Michelle Paver
· Los Domadores de caballos, de Joan Wolf
· El Espíritu del trigo, de Lorenzo Mediano
· La Huella de Adán, de Petru Popescu
· La Pedra del Sol, de Carme J. Huertas
· El Secreto de la diosa, de Lorenzo Mediano
· Stonehenge, de Bernard Cornwell
· Los hijos de la tierra, de Jean M. Auel:
    · El clan del oso cavernario
    · El valle de los Caballos
    · Los cazadores de mamuts
    · Las llanuras del tránsito
    · Los refugios de piedra
    · La tierra de las cuevas pintadas

dijous, 26 de maig del 2011

Viatgem en el temps. De vacances a la Prehistòria!

Reproducció de les galeries del jaciment
S'acosta l'estiu i comencem a somiar en les vacances. On podem anar aquest any? Però... i si féssim un viatge diferent, un viatge en el temps? El més lluny possible, a la prehistòria!
Això és el que ens hem proposat al CLJ per aquest juny: geogràficament no ens mourem de casa, ens quedarem a Catalunya, però viatjarem 7.000 anys enrere, al neolític. I com ho farem??? A través de la lectura, que surt molt bé de preu!
Per acomiadar el curs aquest juny llegim Gent de Pedra, de Carme J. Huertas. Paralel·lament, ens n'anirem de visita al Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà. Aquest jaciment, de 6.000 anys d'antiguitat, forma un dels patrimonis més importants del neolític europeu, i és el conjunt de mines estructurades en galeries, més antic d'Europa. D'ell se n'extreia la variscta, un mineral de color verd, que els homes del neolític empraven per fer joies i intercanvis amb d'altres pobles.
Aquesta visita ens ajudarà a completar el viatge iniciat amb la lectura. De vosaltres depen que continueu viatjant en el temps!

VISITA: DIJOUS 30 DE JUNY, A LES 17.30 H. Ens trobarem tots directament a les portes del Parc!

Ara estem llegint...

 Viatgem fins a la prehistòria, fins a una tribu que viu a la vall Tancada. Mentre a la resta del territori s'ha iniciat el procés cap al neolític, la Gent de Pedra segueix vivint dins de la terra, entre penyes. Tenen la força de la roca. Per a ells la pedra ho és tot: eina, arma, casa i, també, déu. La vall Tancada és segura perquè els guerrers del Gran Bruixot la vigilen. Fins que un bon dia, pel mateix camí que segueix el sol cada matí, arriba un jove intrèpid que ho capgira tot.

dilluns, 2 de maig del 2011

Ara estem llegint...

Paraules emmetzinades, de Maite Carranza. Premi Edebé de Literatura Juvenil 2010.
Què va passar amb la Bàrbara? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant.

Aquí teniu una entrevista amb l'escriptora, publicada a El Periódico el passat dijous 28 d'abril:

Maite Carranza: «Volia transmetre l'angoixa i el dolor d'una víctima d'abusos»
Amb un bagatge de més de 40 obres infantils i juvenils, l'autora de la trilogia La guerra de les bruixes -traduïda a 25 llengües i 375.000 exemplars venuts- va aparcar la fantasia per denunciar i trencar el tabú dels abusos sexuals a nens, inspirats en els casos de Natascha Kampusch i Elisabeth Fritz, a Paraules enverinades. Amb aquesta novel·la, Maite Carranza (Barcelona, 1958) va guanyar el Premi Edebé de Literatura Juvenil 2010.

-S'acaba de complir el 25è aniversari del millor dia de la seva vida.
-¡Sí! Va ser el dia en què va néixer la meva filla i que em van portar a la clínica el meu primer llibre, Ostres tu, quin cacau! Em vaig estrenar com a mare i com a escriptora. No et creus que ets mare fins que no veus el bebè, i publicar un llibre és molt semblant. El veus, el toques, l'ensumes i dius: '¡L'he escrit jo!'.
-¿Què li dóna el públic infantil i juvenil que no li ofereix l'adult?
-El 1999 vaig publicar un llibre per a adults i vaig posar-hi molta il·lusió, però no vaig trobar el que trobava en el lector infantil i juvenil: estimació, afecte, emoció. Quan l'escriptor s'hi acostuma, a això, la literatura per a adults és un univers molt fred. M'hi vaig sentir molt sola. La cara dels adults no reflecteix amb tanta sinceritat com els nens, per bé i per mal, l'experiència lectora.
-¿I professionalment?
-El llibre infantil i juvenil es perpetua, es llegeix generació a generació. Et fa sentir més viu i útil com a escriptor. Alguns no moren mai. Ostres tu, quin cacau! suma 24 edicions.
-¿I Paraules enverinades?
-Va ser una aposta conscient el fet de dirigir-la al lector jove, a qui havia estalviat històries brutes o dures, que sí que vaig usar per a guions de tv movies. Volia que a través del llibre es parlés dels abusos a les escoles per ajudar possibles víctimes.
-I, a més de quatre edicions, ja ha fet 30 xerrades en instituts.
-És fàcil que sigui recomanat a l'aula perquè el professor veu que obre una porta fins ara tancada. Els joves parlen de temes que desgraciadament no es tracten a l'entorn escolar ni al familiar, com la gelosia, la possessió dins la parella, la manipulació psicològica, la síndrome d'Estocolm... Han d'entendre que ningú et pot dir 'et mato perquè t'estimo'. Els nois et diuen 'jo m'estimo la meva nòvia i no m'agrada que parli amb altres', i les noies 'si el meu nòvio no està gelós significa que no m'estima'. Hem de corregir aquest concepte erroni de l'amor.
-Els abusos sexuals infantils continuen sumant titulars.
-Però la majoria de notícies són de casos de fa 20 anys o 40. És un tema ignorat i silenciat. N'hi ha poques d'abusos intrafamiliars, que són més del 80% de casos. Són els que hipòcritament no es denuncien per evitar un escàndol a la família i són els que els nens se senten més desemparats perquè els pares, que els haurien de protegir, en són responsables o còmplices.
-Ha dit que quan escrivia la novel·la sentia por, fàstic i ràbia. ¿Ha parlat amb alguna víctima?
-Em vaig esforçar a transmetre l'angoixa i el dolor que sent una víctima. I sí, algunes m'han abraçat plorant. Estan ferides de per vida. Les que llegeixen el mateix que els ha passat explicat per un altre s'adonen que és una cosa comuna i s'alliberen de la culpa que els ha inculcat l'abusador. Unes professores em van explicar dos casos de criatures que van esclatar a plorar i van explicar què els passava.
-La dona, a la seva obra, és forta.
-Em considero lluitadora. Als 16 anys ja militava al PSUC i havia anat a tantes manifestacions com alguns altres en tota la vida. Creia optimistament que el món tendia a l'igualitarisme, però amb els anys m'he tornat més feminista. Veus que són xacres molt difícils de modificar i que es perpetuen. Els meus personatges femenins posen el dit a la nafra en temes que haurien d'estar resolts, sobretot a Espanya, on s'ha maquillat una igualtat que dins les cases i les consciències no existeix. El discurs imperant ha estat la misogínia.
-¿Quin poder de bruixa elegiria?
-La immortalitat no, aquesta recerca és una quimera, i ¡és molt cansat viure tant! Però sí la invisibilitat, desaparèixer de tant en tant.
-I si fos invisible ¿què li agradaria veure sense ser vista?
-Ha, ha. ¡El meu enterrament! Veure qui plorarà i qui fingirà.
-¿Sorpresa de ser finalista a Català de l'Any?
-Molt. Quan et dediques a una tasca tan anònima i invisible com és l'escriptura infantil i juvenil no estàs acostumat al ressò mediàtic i les seves exigències.
-¿Què voldria que els llibres transmetessin als seus tres fills?
-El que jo he volgut transmetre: l'amor a la vida, que la vida és una aventura i que el millor que poden tenir per viure-la és la confiança en si mateixos. I que una porta tancada en pot obrir una de millor.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Els CLJS recomanen! TASTEM LLIBRES?

Quins llibres han tingut a les mans els nostres CLJs per Sant Jordi?
L'Àlex ens recomana El ángel más tonto del mundode Christopher Moore.
La Nora, per la seva banda, ens presenta la primera novel·la d'un jove escriptor de Viladecans. Parlem de La voz de gaia, una fantasia èpica escrita per Marc Monclús
L'Emma en recomana Retrum, una novel·la de Francesc Miralles, autor conegut per nosaltres de qui ens vam llegir Interrail. 
En Joan ens recomana un llibre que a la vegada ha estat una recomanació del seu pare. Es tracte de Camí de Sirga, del desaparegut Jesús Moncada.
La Queralt, a qui aprofitem per donar la benvinguda virtual al Club, està actualment  immersa en la lectura de la saga El legado, de Christopher Paolini, que té Eragon com a primer títol. Sembla que durant el darrer trimestre d'aquest 2011 es publicarà el quart llibre de la sèrie.
Finalment l'Aurora vol recomanar per a qui encara no s'hagi acostat als llibres, la saga de Crepúsculo, de l'Stephenie Meyer
Gràcies, a tots! El mes que ve, més lectures!

Ara estem llegint...

Michelle XXL, de Christian Binieck
Michelle tiene unos padres que, a juzgar por lo mucho que les gusta preguntar, nacieron para inspectores de policía, tres amigas del alma, mucho sentido del humor y ... unos cuantos kilos de más. En el instituto se burlan de ella, en la playa se envuelve en una toalla para que no la vean, en las tiendas le cuesta encontrar ropa de su talla. Ahora que se ha enamorado perdidamente de Raoul, el chico más guapo del colegio, tiene que abrirse paso entre chicas más altas y delgadas que le hacen la competencia. Pero lo que Michelle más desea en el mundo es que le suceda algo que le saque de la rutina de cada día. Poco sospecha que durante el último mes va a vivir mucho más que en los últimos catorce años.

dimarts, 29 de març del 2011

Sobre la Carolina Lozano...

Carolina Lozano, bona amiga del CLJ, presenta novetats per Sant Jordi. Cliqueu sobre l'enllaç i en tindreu més detalls:


dimecres, 2 de març del 2011

Els CLJs recomanen! TASTEM LLIBRES?

Com ja és habitual, les novel·les de gènere fantàstic són les que dominen les recomanacions dels nostres CLJs.  Així doncs, el Marc ens recomana La emperatriz de los Etéreos, una altra magnífica novel·la de la Laura Gallego.  Seguint amb el gènere, l'Àlex ens ha parlat de Kadingir, saga fantàstica de factoria catalana, escrita per Joan Llongueras i Mercè Masnou.En la mateixa línia, la Nora ens suggereix Los juegos del hambre, de Suzanne Collins.
El Joan, per la seva banda, ens recomana un clàssic de la novel·la històrica, magníficament documentat i brillantment escrit. Parlem d'El nom de la rosa, de l'autor italià Uberto Eco. És famosa, també, la seva adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Sean Connery.
L'Emma ens allunya de la fantasia i la història i ens apropa a la novel·la romàntica amb Canciones para Paula, de  Blue Jeans. L'aparició d'aquesta ha estat molt curiosa, ja que es tracta d'una novel·la apareguda primer a les xarxes socials, i que després s'ha imprès en paper.
Remeneu, trieu i sobretot gaudiu del que llegiu!

Ara estem llegint...

Dos velas para el diablo,
de Laura Gallego.
Avui dia, ja ningú creu en els àngels. En canvi, hi ha gent que sí que creu en els dimonis. Però els àngels existeixen i han existit sempre. Com ho se? Perquè el meu pare era un d'ells. El problema és que, quan els àngels et donen l'esquena, en qui pots confiar?
Una batalla molt més antiga que l'ésser humà sembla tenir, finalment, un clar vencedor. Però als inicis del segle XXI, Cat, la filla d'un àngel, està disposada a desafiar els mateixos dimonis per tal de venjar l'assassinat del seu pare.

dissabte, 29 de gener del 2011

Els CLJs recomanen! TASTEM LLIBRES?

Qui millor que vosaltres per suggerir noves lectures? 

La Nora ens recomana El clan del oso cavernario, de la nord-americana Jean M. Auel. És la primera novel·la de la saga Los hijos de la tierra, i una magnífica oportunitat per introduir-vos en el món de la prehisòria. Excel·lentment documentada.
Si us agrada el gènere fantàstic l'Emma ens recomana la trilogia Cazadores de sombrasCiudad de hueso, Ciudad de ceniza i Ciudad de cristal), de l'autora Cassandra Clare
Seguint dins els móns fantàstics, el Marc ens parla de la trilogia Las sendas de la Profecía, de la nostra estimada Carolina Lozano. En formen part La cazadora de profecías, El poder del mago i El más alto humano.
Canviant totalment de gènere, l'Àlex suggereix Cordero: el evangelio según el mejor amigo de la infancia de Jesucristo, de Cristopher Moore. Una interpretació lliure i divertida del que hauria estat l'adolescència de Jesús de Natzaret. 

Us animeu a tastar-ne algún?

Ara estem llegint...

Interraril
Francesc Miralles 
(Barcelona, 1968)
de Francesc Miralles.
Un any després d'haver fet un curs d'estiu a Irlanda, l'Aura es retroba amb els seus amics per fer un Interrail per l'est d'Europa. El grup de viatge -que inclou un japonès, una alemanya i un irlandès- es retroba a Venècia per recòrrer en tren Àustria, Polònia i Eslovàquia. Els esperen un munt d'aventures i descobriments, que la protagonista anotarà al seu diari en aquest agost inoblidable, on no faltaran l'amor, els malentesos i més d'un ensurt.

divendres, 7 de gener del 2011

Ara estem llegint...

TAIBHSE, de Carolina Lozano.
Tot i la seva joventut, la Carolina Lozano (Barcelona, 1981) és una antiga amiga de la biblioteca, i especialment del nostre Club de Lectura Juvenil, des que, fa un parell d'anys, va venir a presentar La cazadora de Profecías, i El poder del mago. És pel gran afecte que li tenim, per ser una escriptora jove i propera, i per com ens agraden les seves històries, que comencem l'any 2011 llegint la seva darrera publicació: Taibhse.

A Escòcia abunden els fantasmes i molts escocesos creuen en la seva existència. Per a la Lia, una noia de Barcelona que estudia en un col·legi d'Edimburg, aquestes tradicions tan sols formen part de la llegenda urbana de la ciutat, però un dia coneix l'Alastair, de qui s'enamora, i amb ell descobrirà l'altra cara de la ciutat, plena de mort i de vida, de llum i foscor. Perquè no tots són tan vius com sembla.

Taibhse, és una paraula gaèlica que significa 'aparició', i una apassionant novel·la del  paranormal.

Més informació a: www.carolinalozano.com
Comentem el dijous 27 de gener, a les 18 h.