dissabte, 31 de març del 2012

PROPERA PARADA: TALLER D'ESCRIPTURA

Clj's!
El passat dijous, ateses les circumstàncies del dia, el CLJ també va fer vaga general. Així donçs, no vam arribar a comentar el llibre Vosaltres mateixos de Pascale Maret. Tot i això, si algú de vosaltres vol fer-ne algún comentari, ja sabeu que teniu el bloc i el FB a la vostra disposició.

Us recordo, tal i com ja vam comentar en la darrera sessió, que el proper 26 d'abril no farem una sessió habitual del club, ni comentarem cap llibre. Atès que estarem encara amb la ressaca de Sant Jordi us hem preparat un Taller d'Escriptura. Què us sembla?
Espero que tots i participeu!

dimarts, 28 de febrer del 2012

Entrevista a Pascale Maret.

Clica aquí per anar a l'entrevista

Ara estem llegint...

Vosaltres mateixos,
de Pascale Maret.


Un Reality Show.
Una illa d l’Índic.
Tres nois i tres noies
busquen fama i diners.
Les seves vides es veuran alterades per l’aparició d’un
grup revolucionari que els segresta. Ja no són concursants, si no moneda
de canvi.
El premi ara és sobreviure.

La contraportada del llibre ja deixa clar de què va la cosa.
Vosaltres mateixos està narrat, per dir-ho d’alguna manera, a cops de reflexió dels propis personatges. La majoria dels capítols són intervencions del narrador per explicar-nos cóm avança la història i reunions dels productors analitzant la marxa del programa.
El context en el que es desenvolupa la història ens permetrà conèixer les idees que tenen aquests nois i noies francesos del reality, de les seves vides, del futur que els espera, i fins i tot dels diversos motius –no sempre fama i diners- que els van portar a participar en el programa.
El llibre, a més, serveix com a presa de contacte amb la situació actual de França, d’Europa i, per descomptat, del món sencer. Anirem reflexionant sobre qüestions tant profundes com la democràcia, les dictadures, les revoltes socials, revolucions, els rics, els pobres, la justícia, etc...
Veurem les relacions entre els personatges i les seves vivències des d’un punt de vista diferent al que tenim com a espectadors d’un programa de tele-realitat.
Anirem més enllà de la frivolitat i el morbo que aparentment ens ofereix la televisió actual.

Font: http://yosurc.blogspot.com/2011/07/por-vuestra-cuenta-y-riesgo-de-pascale.html

dissabte, 4 de febrer del 2012

Ara estem llegint...

de Birgit Vanderbeke.

En una família model alemanya, tots esperen la tornada del pare, que és de viatge de negocis. Han preparat molts musclos, el sopar preferit del pare. Però, passen les hores i el pare no torna, i poc a poc es va organitzant una mena de "revolta" que posarà en qüestió tots els valors de la família tradicional.  

Birgit Vanderbeke (Dahme, Alemanya,1956) va obtenir el 1990 el premi Ingeborg Bachmann, el més prestigiós en llengua alemanya, per la seva primera novel·la, Musclos per sopar. Aquesta obra i la posterior, Alberta té un amant, han fet que Vanderbeke sigui considerada per molts la millor autora actual en llengua germànica.

dijous, 19 de gener del 2012

CANVI DE DATA DE LA PROPERA SESSIÓ!

La propera sessió del Club no serà dijous 26 de gener sino DIJOUS 2 DE FEBRER.
Gràcies a tots!

divendres, 30 de desembre del 2011

Ara estem llegint...

Pedra de tartera ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l'adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d'una banda i, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills). La protagonista viu una situació de desarrelament en diverses etapes: l'abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l'allunyament de l'entorn geogràfic (del Pallars rural a la Barcelona urbana).
Per què Pedra de Tartera? El títol és d'allò més significatiu. Descriu la condició de la protagonista:  “Em sento com una pedra amuntegada en una tartera” (p. 81). En el dialecte del Pallars, una tartera és un munt de pedres despreses dels cims i en sentit figurat alguna cosa inerta, en concret una persona sense iniciativa pròpia, dominada pels altres i per l’atzar. Així explica la protagonista com se sent.

divendres, 18 de novembre del 2011

Recordeu "Paraules emmetzinades"?

La novel·la de Maite Carranza sobre els abusos sexuals, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil

El jurat guardona l'autora per la seva novel·la 'Paraules enverinades', dirigida als lectors adolescents

Divendres, 18 de novembre del 2011   
ERNEST ALÓS / Barcelona El Ministeri de Cultura ha atorgat el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil a l'escriptora Maite Carranza per la seva novel·la Paraules emmetizades, publicada per Edebé a principis del 2010. Carranza (Barcelona, 1958), amb més de 40 obres per al públic infantil i juvenil escrites i amb l'èxit de la seva trilogia fantàstica La guerra de les bruixes encara recent, es va plantejar trencar un tabú amb el llibre ara premiat, en què es va plantejar parlar dels abusos sexuals a menors als adolescents a través d'un llibre en què tractava el cas d'una noia de 15 anys raptada durant quatre anys. El seu plantejament va tenir l'aplaudiment dels lectors, es va convertir en material de debat en molts instituts i va recollir reconeixements com els premis Edebé i Serra d'Or i la candidatura de l'autora al Català de l'Any d'El Periódico.
La guanyadora del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, Maite Carranza. ANDREU DALMAU | EFE
"Va ser una aposta conscient dirigir-la al lector jove, a qui li havia estalviat històries brutes o dures. Volia que a través del llibre es parlés dels abusos a les escoles per ajudar possibles víctimes", explicava Carranza en una entrevista a aquest diari. El llarg recorregut de la novel·la en centres de secundària, considera, ha ajudat molts professors a tractar amb els seus alumnes temes com la necessitat d'evitar la gelosia, les relacions possessives i els remordiments que els abusadors aconsegueixen imbuir en les seves víctimes.



Ara estem llegint...

El temps de l'oblit,
de Jordi Sierra i Fabra.

Club de Lectura Intergeneracional amb la Gemma Lienas

Ahir vam celebrar una sessió de clubs de lectura molt especial. Tal i com es comentava en la darrera entrada al blog, aquest mes tocava llegir El diari blau de la Carlota, un llibre de la Gemma Lienas, que parla sobre la violènica de gènere, però també sobre la violència a l'escola i en el sí de les famílies.I és que totes tres són formes de violència que responen a un mateix patró: l'abús d'algú que se sent superior a la víctima.
Aquesta vegada, però, la tertúlia va ser prou diferent: hi participàven els mebres dels clubs de lectura d'adults i juvenil de la biblioteca, i a més, comptàvem amb la presència de l'autora.
Va ser una trobada molt interessant. La Gemma ens va oferir tota una introducció al tema de la violència vers les dones (i de passada, sobre el bullyng i la violència dins les famílies): quin n'és l'orígen, quins mecanismes li són pròpis, qui és susceptible de patir-ne (tothom!), per què ara i no abans el problema és més visible, etc... Però el més interessant, potser, va ser intercambiar opinions i punts de vista entre adolescents i adults.
Conclusions de la trobada: tot i que les desigualtats home-dona, i la violència que això comporta encara estàn lluny de desaparèixer, sí és cert que poc a poc la societat en va prenent consciència i l'educació i la informació que van rebent els nostres joves, sembla que comença a donar fruits. Tot i això, encara queda molt camí per recòrrer i ningú, ni joves ni grans, ha de tancar els ulls al problema. Canviar les coses és una responsabilitat col·lectiva!

divendres, 28 d’octubre del 2011

Ara estem llegint...

El diari blau de la Carlota,
de Gemma Lienas.

Molts de vosaltres potser ja coneixeu la Carlota, protagonista de la serie de diaris de colors, que ha publicat Gemma Lienas. Aquests llibres no són pròpiament novel·les, ja que barregen informació sobre els temes tractats en cada un dels colors, amb les reflexions que la pròpia protagonista va recollint en el seu diari personal. D'aquesta manera, la Carlota va descobrint el feminisme, en el diari lila, el sexe en el diari vermell, o la realitat de la immigració en el diari taronja.

En aquest cas nosaltres hem escollit el diari blau. Llegiu-ne la contraportada:
"Has tingut mai un nòvio que et controli massa, que s'enfadi si surts amb les amigues, que t'envii més de 25 sms durant l'hora del pati i es posi gelós si parles amb els nois de la teva classe? Has tingut algun amic que hagi patit alguna mena de violència, psicològica o física, a l'escola o a casa?
      Després de les aventures amoroses amb el Flanagan i en Koert, i amb ganes de prendre's unes vacances sentimentals, la Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere, un problema que fa segles que existeix però que només s'ha fet visible en els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d'ells molt propers, ' d'informació que rep, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau que teniu entre mans, i que també parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere.
      Aquest diari blau no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill."