Recordeu "Paraules emmetzinades"?

La novel·la de Maite Carranza sobre els abusos sexuals, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil

El jurat guardona l'autora per la seva novel·la 'Paraules enverinades', dirigida als lectors adolescents

Divendres, 18 de novembre del 2011   

ERNEST ALÓS / Barcelona El Ministeri de Cultura ha atorgat el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil a l'escriptora Maite Carranza per la seva novel·la Paraules emmetizades, publicada per Edebé a principis del 2010. Carranza (Barcelona, 1958), amb més de 40 obres per al públic infantil i juvenil escrites i amb l'èxit de la seva trilogia fantàstica La guerra de les bruixes encara recent, es va plantejar trencar un tabú amb el llibre ara premiat, en què es va plantejar parlar dels abusos sexuals a menors als adolescents a través d'un llibre en què tractava el cas d'una noia de 15 anys raptada durant quatre anys. El seu plantejament va tenir l'aplaudiment dels lectors, es va convertir en material de debat en molts instituts i va recollir reconeixements com els premis Edebé i Serra d'Or i la candidatura de l'autora al Català de l'Any d'El Periódico.

La guanyadora del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, Maite Carranza. ANDREU DALMAU | EFE

"Va ser una aposta conscient dirigir-la al lector jove, a qui li havia estalviat històries brutes o dures. Volia que a través del llibre es parlés dels abusos a les escoles per ajudar possibles víctimes", explicava Carranza en una entrevista a aquest diari. El llarg recorregut de la novel·la en centres de secundària, considera, ha ajudat molts professors a tractar amb els seus alumnes temes com la necessitat d'evitar la gelosia, les relacions possessives i els remordiments que els abusadors aconsegueixen imbuir en les seves víctimes.

Ara estem llegint...

El temps de l'oblit,
de Jordi Sierra i Fabra.

Open publication - Free publishing - More clj

Club de Lectura Intergeneracional amb la Gemma Lienas

Ahir vam celebrar una sessió de clubs de lectura molt especial. Tal i com es comentava en la darrera entrada al blog, aquest mes tocava llegir El diari blau de la Carlota, un llibre de la Gemma Lienas, que parla sobre la violènica de gènere, però també sobre la violència a l'escola i en el sí de les famílies.I és que totes tres són formes de violència que responen a un mateix patró: l'abús d'algú que se sent superior a la víctima.

Aquesta vegada, però, la tertúlia va ser prou diferent: hi participàven els mebres dels clubs de lectura d'adults i juvenil de la biblioteca, i a més, comptàvem amb la presència de l'autora.

Va ser una trobada molt interessant. La Gemma ens va oferir tota una introducció al tema de la violència vers les dones (i de passada, sobre el bullyng i la violència dins les famílies): quin n'és l'orígen, quins mecanismes li són pròpis, qui és susceptible de patir-ne (tothom!), per què ara i no abans el problema és més visible, etc... Però el més interessant, potser, va ser intercambiar opinions i punts de vista entre adolescents i adults.

Conclusions de la trobada: tot i que les desigualtats home-dona, i la violència que això comporta encara estàn lluny de desaparèixer, sí és cert que poc a poc la societat en va prenent consciència i l'educació i la informació que van rebent els nostres joves, sembla que comença a donar fruits. Tot i això, encara queda molt camí per recòrrer i ningú, ni joves ni grans, ha de tancar els ulls al problema. Canviar les coses és una responsabilitat col·lectiva!